BLOG: JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL
SOBRE JOSEP CARNER
Va neixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884, i va morir a Brusel·les el 4 de juny de 1970.
Es va dedicar a la poesia, el periodisme i el teatre. Conegut per obres com: 'Llibre dels poetes', 'Els fruits saborosos', entre altres. O també per crear un nou estil de periodisme polític. És considerat un dels pilars de la nova Catalunya i el successor de Jacint Verdaguer i de Joan Maragall.
Josep Carner corresponia a una família de la petita burgesia, lligada al periodisme catòlic i tradicional.
Va ser periodista, polític, poeta, narrador, dramaturg, traductor... es va interessar per tots els registres de l’activitat intel·lectual, i en especial, per la literària. Als dotze anys, va començar a prometre com a autor amb la publicació dels seus primers textos en la revista "L'Aureneta". Aquesta revista va ser un setmanari en català que va ser publicat a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90). Amb aquests textos, Josep Carner va aconseguir ser el primer a fer la primera publicació periòdica en català a l'Amèrica del Sud. Aquest aprenentatge li va servir per iniciar-se dins dels corrents dels Jocs Florals i Modernistes de moda.
L'any 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on va descobrir el catalanisme polític i va aconseguir llicenciar-se en Dret (1902) i Filosofia (1904), amb només vint anys.
Aviat va començar a quedar establerta la seva personalitat amb els seus llibres entre 1904 i 1907, destacant sobretot amb “Els Fruits Saborosos” (1906). Aquesta obra és considerada el primer llibre noucentista de Josep Carner i va canviar la concepció del món poètic noucentista.
Amb poc més de 20 anys va incorporar-se a "La Veu de Catalunya", va col·laborar en periòdics com "Montserrat" i "L'Atlàntida" i va dirigir diferents revistes com: "Catalunya2" (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i "Catalunya" (1913-1914).
El 1921 va ingressar a la carrera consular, en la qual va aconseguir exercir càrrecs a diferents ciutats com: Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París.
Durant la Guerra Civil a Espanya, es va posar al costat de la República (mentre col·laborava al diari "La Publicitat") i va anar a viure a Brussel·les, on es va casar amb Émilie Noulet. Durant aquests anys va continuar publicant obres que van arribar destacar com per exemple “Nabí” (poesia, 1941).
El 1939 va exiliar-se de la segona guerra mudial a Mèxic, on va participar activament en l'àmbit cultural i va treballar com a professor d’universitat. Fins que, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, va tornar a Brussel·les, on va morir.
CONTEXT
Josep Carner i Puig Oriol va ser el màxim representant de la poesia del Noucentisme, però anem a poc a poc.
El segle XX va ser un segle de grans canvis deguts a les circumstàncies heredades del segle anterior, que suposen una transformació constant i radical de les corrents ideològiques i de les tendències artístiques. Tots aquests fets es veuen reflectits en el autors de l’època. Les corrents que van predominar durant aquest període van ser primer el Modernisme i després el Noucentisme.
Que va ser el Noucentisme?
Va ser un moviment polític, cultural i ideològic català que va estar molt present durant el primer terç del segle XX (1906-1923). Aquest moviment es va oficialitzar principalment quan Eugeni d'Ors (escriptor i filòsof català) va publicar, al 1906, una sèrie de definicions amb el títol de "Glossari" dins de “La Veu de Catalunya. El noucentisme era principalment suportat per l'art i la literatura de l'època i recull les aspiracions de la burgesia catalana i la renovació del país a través dels intel·lectuals.
Les publicacions que més van impulsar l’inici del noucentisme van ser: "La nacionalitat catalana" d'Enric Prat de la Riba, "Glossari" d'Eugeni d'Ors i "Els fruits saborosos" de Josep Carner. I en l'àmbit polític, va sorgir un partit catalanista conservador anomenat “Lliga Regionalista”.
Pensament noucentista:
· Afirma la raó i l’intel·lecte per sobre del sentiment i de l’instint.
· Proposa el principi de plaer enfront del principi de realitat.
· Valora la laboriositat abans que el geni.
· Crea un compromís i col·laboració dels intel·lectuals en el programa polític i cultural.
· Defensa una Catalunya urbana sobre la rural.
La fi del noucentisme:
La fi del noucentisme va ser causada per una acumulació d’esdeveniments:
· La most de Prat de la Riba (advocat i periodista del noucentisme)
· La crisi política i econòmica generada per la Primera Guerra Mudial
· La dictadura de Primo de Rivera, que adopta unes mesures restrictives contra Catalunya.
TRAJECTORIA POÈTICA
Enfontsant-nos en la trajectoria de Josep Carner, podem diferenciar 4 etapes:
1a etapa: D'aprenentatge. Modernisme (1896-1905)
En aquesta primera etapa, Josep Carner comença practicant amb tots els gèneres literaris fins que, l'any 1904, publica "El llibre dels poetes", el seu primer llibre en vers. Durant aquesta etapa no té gaire contacte amb la poesia modernista, però s'informa sobre l'ideal de la lluita del poeta pel llenguatge.
2a etapa: Professionalització. Noucentisme (1906-1924)
A aquesta segona etapa, aconsegueix ser reconegut com el màxim representant del Noucentisme i surten a la llum obres com: "Fruits saborosos" (1906), "Auques i Ventalls" (1914), "La paraula del vent" (1914) o "La inútil ofrena" (1924).
3a etapa: Descoberta del simbolisme (1925-1939)
Ens trobem que Josep Carner, és un dels pocs diplomàtics que es va mantenir fidel a la República durant la guerra civil espanyola. L'any 1925 publica "El cor quiet", obra que reflecteix perfectament el canvi d'etapes del Noucentisme al Simbolisme. A més, comença a escriure "Nabí" el mateix any.
4a etapa: Poesia Metafísica (1939-1970)
A aquesta etapa acaba la seva carrera d'escriptura i publica "Nabí" (1941). També publica "Poesia Completa", llibre que recull tots els seus poemes. Finalment, l'abril de 1970 mor a Brussel·les.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS SEUS POEMES
En general, la seva poesia es basa en elements com poden ser: la mesura, la contenció, l'equilibri, el rigor i sobretot, la ironia.
Els temes dels quals parla solen ser relacionats amb la seva esperança cap a l'ésser humà i la natura, la qual apareix en moltes de les seves obres directa o indirectament.
Si parlem de l'estructura, sol començar els seus poemes amb una breu història, una anècdota que dóna pas al que vol acabar expressant. Una vegada té l'anècdota, comença a presentar les que ell anomenava com: les grans passions. Aquestes les utilitzava moltes vegades per donar-li vida a la seva creació.
Aquesta és una de les seves receptes.